La lieur

La lieur
Lieur dil funs
Igl unviern clarbrina, las ureglias ein pli liungas.
La cua ei suren nera e suten alva.
La lieur dil funs viva tochen 1800 m sur mar.
Ella peisa 3.5 tochen 4.5 Kg.
La lieur dil funs viva sil funs.
Lieur alva
Igl unviern alva, las ureglias ein pli cuortas che quellas dallas lieurs dil funs.
La cua ei tut alva.
La lieur alva viva tochen 1600 m sur mar.
Ella peisa 3.0 tochen 3.5 Kg.
La lieur alva viva el liber.
Pigns
Las lieurs vivan singulas. Ellas fan 1-4 lieurets che possedan pelegna e vesan gia. Ils pigns san ir a pei immediat. Ils emprems tschun dis stattan els ensemen. Suenter ina jamna peisan els gia il dubel, suenter in meins quasi 2 kg.
Vesida
Ils egls gross dallas lieurs, che secattan dalla vart, procureschan in sectur da vesida da quasi 360°. Sia vesida ei adattada per veser denter stgir e clar.
Udida
Las ureglias grondas e fetg moviblas ein construidas fetg bein e la lieur auda grondius.
Fried
Il fried ei impurtonts per sentir igl inimitg e per tschercar la megliera vivonda.
Nutriment
Lieurs senutreschan da feins, jarvas e plontas. Igl unviern maglian ellas garnezi e scorsas da plontinas. Ils donns ein generalmein minims.
La lieur sa turnar a mustegiar vivonda che tuchegia buca bein. Quei daventa el begl tschiec. Duront il ruaus dil di vegn il cuntegn dil begl tschiec allontanaus en fuorma da ruclettas claras enzugliadas en in schlem. Quellas ruclas, rehas da vitaminas, vegnan pridas directamein dil begl tschiec e laguttidas senza mustigiar. Ina part passa aschia duas ga il begl.
Co la lieur viva
La lieur ei cun 60- 70 km/h il pli spert animal lactont che viva tier nus.
Enten far brin va ella alla tscherca da nutriment e tuorna pér l’autra damaun. Ella ha in bien sentiment pil temps. Ins ha gia persequitau lieurs che vegnan mintga damaun exact silla minuta ord igl uaul per magliar.
Returnond en cucca, disfa ella ses fastitgs a moda remarcabla. Cuort avon siu lagugn tuorna ella puspei in toc anavos sin ses fastitgs e dat lu in liung segl silla vart. Pér suenter entgins da quels segls dalla vart dat ella alla fin in immens segl en siu lagugn.
En grond prighel fa ella era buca cass da siglir ell’aua e senudar a l’autra riva per aschia mitschar digl inimitg.
La lieur viva il bia en ina dimora stabla. En siu revier posseda ella denton plirs plazs da ruassar.
Multiplicaziun
La lieur fa denter avrel e settember 2 ni 3 ga pigns.
Ella fa in bien igniv per ses lieurets. Quels ein ca. 120 g grevs. Els ein pelegnus e vesan gia cuort suenter la naschientscha.
Cuort suenter far brin serimnan els e lu arriva la mumma per schar tizzar. Ils lieurets vegnan tizzai mo ina ga a di. La mumma stat sil pli 10 minutas a di culs pigns. Els vegnan tezzai mo 3- 4 jamnas.
Il cunegl nanin
Il cunegl nanin ei in animal lactont ord la famiglia dallas lieurs.
Las biaras lieurs seglian e dattan spruns per ir anavon, tier ils cunegls nanin ei quei buca aschia, els seglian mo sch’els ston scappar d’enzatgi ni sch’els vulan cuorer.
Perquei ein ses peis davos era pli cuorts che quels dad auters cunegls.
Ils cunegls nanin carschi ora peisan mo 500 grams tochen 1 kg ed valan sco ina dallas pli pintgas sorts da lieurs. Perquei senumnan els era cunegls nanin.
Cunegls nanin ella natira
Tier nus ein ils cunegls nanin daventai animals da casa. Mo en certs marcaus el nordvest dall’America vivan ils cunegls nanin era ella natira.
Leu cavan ei ruosnas tochen 1 meter giuaden ella tiara. Quei ein lur taunas. Ellas han il bia quater tochen tschun entradas che ein savens sut in pign cagliom.
Ils cunegls nanin ein era activs la notg.
Per encurir da magliar van ei mintgaton tochen 30 m naven dil cagliom. Siu da magliar prinzipal ei il „Wüstenbeifuss“. Quei ei ina sort flur ni pastg.
Cheu vivan ils cunegls nanin ella natira.
Cunegls nanin sco animals da casa
Ils cunegls da casa maglian il pli bugen fein sec, quei ei era fetg bien per els, rieblas, cocs specials per cunegls, meila, paun sec, cucumeras, salata e fetg bugen han ei era sch’ei san seglir entuorn sil prau e magliar fein frestg.
Da beiber astgan ins dar ad els nuot auter che aua, tschei savess esser tissi per els.
Ils cunegls san buca star adina mo en casa. Els semuentan fetg bugen e ston era far quei, perquei ston ina metter els bia ordaviert, silmeins la stad. Mo era gl’unviern seglian els entuorn fetg bugen ella neiv. Sch’els ein denton ordaviert ston ins dar quitau ch’els seigien buca memia ditg el sulegl, gliez savess numnadamein vegnir malsegir per els ed els savessan perfin crapar.
Sch’ins tegn si ils cunegls nanin en casa en in caset, sto quel esser silmeins 2 meters quadrat gronds. Ins sto schubergiar ora el 1-2 ga ad jamna, perquei ch’ils cunegls san ferdar fetg bein e pitessan perquei, sch’ei tufass memia fetg en lur caset. Sch’igl ei memia bia bacterias el caset dils cunegls san quels era survegnir malsognas e crapar.
Ils pigns
Per saver survegnir pigns sto la femella silmeins esser 6 meins veglia. Ella metta -suenter haver purtau quater jamnas- dus tochen otg pigns sil mund. Immediat suenter la naschientscha dils pigns, savess ella puspei vegnir fruchtificada. Quels pigns han aunc nuot pelegna. Ils egls san els era buca aunc arver. Pér suenter duas jamnas han els l’emprema pelegna ed entscheivan a veser ed udir. Tochen lu dess era negin auter che la femella tuccar en els. Cun vons cun si il fried dalla mumma san ins denton era tuccar en els. In cunegl nanin sa vegnir 8-10 onns vegls, en quei temps sa la femella vegnir entuorn 25 gadas en speronza ed aschia savess ina femella suleta metter en sia entira veta tochen 150 pigns sil mund! Quei dat ei denton mo darar ni bunamein mai.
Aschi pigns ei in cuengl nanin cun 2 jamnas.
Maletgs naven dalla naschientscha tochen ch’els ein carschi ora…
La femella ha pinau tier la igniv per lur pigns…
lls pigns ein 1 di vegls e
schaien ella igniv pulstrada ora cun
palegna dalla mumma.
Cheu ei la vegliadetgna dils pigns
treis dis.
Ils cunegls nanin
cun quater dis.
Ussa dumbran els
schon tschun dis.
Cheu ein els 10 dis vegls.
E cun 13 dis
han schon tuts aviert lur egls.
Cun 15 dis ein els schon dètg gronds.
Els ein 17 dis vegls ed astgan
ussa per l’emprema gada migliar fretgs e paun sec.
Cun 4 jamnas ein ils pigns schon
bunamein carschi ora…
…e cun 6 jamnas ein ils tschun cunegls nanin carschi ora diltut!

Ähnliche Referate

Hinterlasse eine Antwort